El dia 8 de març va ser el Dia Internacional de les Dones, i recorda uns fets de fa exactament cent anys. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un l
larg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton el 1908 i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911.
El 19 de març de 1911 més d'un milió de manifestants, tant homes com dones, van sortir al carrer per reclamar una sèrie de drets per a les dones: drets de treball, dret de vot, dret d'educació... Alguns dels manifestants eren de països com Dinamarca, Àustria, Alemanya i Suïssa. Des d'aquell moment, la igualtat entre l'home i la dona s'ha intentat igualar, encara que hi ha molta gent que diu que a les dones encara els falta bastant per arribar al nivell dels homes.
Per exemple, a la Unió Europea el sou de les dones és un 17,5% inferior al dels homes. La diferència varia segons els països: a Itàlia, Eslovènia, Bèlgica, Romania, Malta, Portugal i Polònia és inferior en un 10%; en canvi, a Estònia, Txèquia i Àustria supera el 25%. Aquesta desigualtat ha portat la Unió a proclamar el Dia Europeu de la Igualtat Salarial,que es va fer per primera vegada el passat 5 de març.
També hi ha moltes desigualtats en el sector educatiu segons la directora general de la UNESCO (http://www.unesco.org/new/es/unesco/). A l'Àfrica els últims deu anys han augmentat les desigualtats en l'ensenyament secundari. Les dones representen les dues terceres parts dels vuit-cents milions d'analfabets adults que hi ha al món.
Mercè Costa i Natàlia Mauri
La crisi nuclear del Japó ha tornat a posar en marxa el debat sobre l'energia nuclear, també anomenada energia atòmica. Els danys causats en quatre reactors de la central nuclear de Fukushima, per la fuita de radioactivitat, han portat els governs a augmentar les mesures preventives. La Unió Europea ha acordat de fer proves a les centrals nuclears per a avaluar els problemes en cas de terratrèmol o d'inundació. El govern alemany ha aturat temporalment les set plantes nuclears més antigues, i el govern espanyol ha demanat al Consell de Seguretat Nuclear de revisar-les totes.
La gent es pregunta si el que ha passat al Japó portarà a un futur sense energia nuclear. Aquest fet pot ser la fi de l'energia nuclear i aquesta vegada el món ha vist ben bé que no és una energia prou segura.
Les energies renovables, vistes com una alternativa del petroli, encara no tenen prou pes. Això ha fet que l'energia nuclear sigui més important, perquè la demanda mundial d'energia no ha parat de créixer.
Avantatges de l'energia nuclear: aquesta energia contribueix a limitar l'escalfament d'energia del planeta, redueix la dependència del petroli, un terç de l'energia europea prové de l'energia nuclear, la relació entre la quantitat de combustible utilitzat i l'energia obtinguda, un estalvi en transports i de residus...
Inconvenients de l'energia nuclear: hi ha més perills que no pas guanys, la generació de residus nuclears i la dificultat per gestionar-los ja que passen molts anys fins que perden la seva radioactivitat i perillositat, perjudica el canvi climàtic perquè la principal font d'emissions és el transport per carretera.
El Japó viu uns moments molt dramàtics. El terratrèmol i el posterior tsunami del divendres 11 de març ha portat el país a la crisi més greu des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). A les fotografies del satèl·lit es veu com ha quedat una ciutat després de la catàstrofe. 
Actualment la població mundial és de més de 6.000 milions de persones, però enguany arribarà als 7.000 milions, segons les previsions del Departament d'Afers Econòmics i Socials de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
El dijous 17 de març va tenir lloc una “Cultural Class” organitzada per l'editorial Burlington i el departament de Llengües Estrangeres de l'institut. Aquesta classe consistia que un representant de l'editorial va explicar als alumnes la cultura britànica, la geografia, la família reial i també algun aspecte sobre el menjar dels britànics.
Aquesta classe és una activitat senzilla de repàs, perquè moltes coses d'aquestes ja les sabien. És una mena de concurs, molt participatiu, en què els alumnes han d'anar responent les preguntes que se'ls plantegen, per acabar fent una mena de “Qui vol ser milionari?”.
Aquesta xarrada s'ha fet a totes les classes de 2n d'ESO del nostre centre, i s'ofereix a tots els centres que accepten la seua visita.
Aitor, Didac, Miriam i Arantxa
