dijous, 24 de febrer de 2011

Xarrada sobre els problemes que comporta Internet

El dia 26 de gener, els Mossos d'Esquadra van venir a l'institut per informar als alumnes de 1r d'ESO i el 8 de febrer als alumnes de 2n d'ESO sobre els perills que comporta Internet. La xarrada la va fer un mosso d'esquadra que es deia Carlos Garcia Bonet.


Ens va comentar que hi han organitzacions que es dediquen a enviar virus, a modificar programes, etc. per saber el que dius o veus pel messenger o pel facebook; hi ha pàgines on poden entrar i n'hi ha d'altres que no.


Una cosa que no s'ha de fer mai és donar dades personals quan es poden fer bromes de mal gust. Ens va dir també que hi ha empreses que guanyen diners quan entres a una pàgina, i ens va advertir també de la tecnologia del mòbil i dels perills dels missatges de propaganda de la companyia.


Alguns dels alumnes als qui hem preguntat ens han dit que la xarrada no els ha agradat, perquè deien que era avorrida o bé perquè ja sabien aquestes coses. Més de la meitat ens han comentat que no faran molt de cas del que els han parlat i si en fan serà molt poc. De tota manera, cal estar alerta i tenir molta cura a l'hora d'accedir a certes pàgines o de fer públiques les nostres dades personals.


Sergi, Joan, Eva, Aleix, Josep




divendres, 11 de febrer de 2011

The Fonix 2011

4t CONCURS D'ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA
Hem parlat amb una de les professores d'anglès d'aquest centre i que ha ajudat a realitzar aquest concurs, Matilde Segovia.

1. En què consisteix el concurs The Fonix?
Consisteix en un examen d'anglès on surt vocabulari, comprensió lectora i fer redacció sobre un tema (per exemple: geografia, història o música). Aquest repte és voluntari i el seu objectiu és difondre l'ús de la llengua anglesa entre els escolars, a través d'una activitat lúdica amb finalitat didàctica i educativa. En la fase final existirà una prova oral.

2. És a nivell nacional o internacional?
És a nivell de Catalunya. Té tres fases: la primera és local, que es realitza al centre, la segona és territorial, on es celebrarà a Tarragona el dissabte 26 de març a les 12.00h del migdia. I la final, a Barcelona el dissabte 14 de maig a les 12.00h.

3. Quins premis donen?
Per als 8 concursants guanyadors absoluts del concurs, en cadascuna de les 8 categories, 8 estades a països on es parla anglès com a mínim 10 dies.
Per als segons classificats, 8 estades al English Summer Camps de Catalunya durant 2 setmanes.
Del tercer al sisè classificat de cada categoria, 32 cursos extensius a distància d'anglès.
I per a la resta de concursants classificats a la fase final, 62 lots de material escolar.

4. Quanta gent d'aquest centre hi ha participat?
Aproximadament, unes 50 persones.

5. Quins cursos hi poden participar?
Poden participar des de 5è de primària fins a 2n de batxillerat.

6. Quants concursos (d'anglès) es fan a l'any en aquest centre?
Dos, aquest i el The Big Challenge que es fa al març.

7. Es veu interès per part del alumnes?
Alguns sí...

8. Hi ha altres instituts de les terres de l'Ebre que hi hagin participat?
Un quants, però en aquest moment no vos sabria dir quins.

Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.


Miriam Carles, Natàlia Mauri i Sílvia Torres.

XERRADA DE FERNANDO LALANA.


El dilluns 7 de Febrer va vindre l'autor Fernando Lalana a fer una xerrada als alumnes de 1r i 2n d'ESO perquè han llegit dos llibres seus, La Tuneladora i El asunto Galindo.


És un autor que escriu novel·les d'intriga. A ell les novel·les fantàstiques no li agraden. Quan tenia 14 anys va començar a escriure petits relats i als 20 anys novel·les.


Opina que la vida d'escriptor està molt bé i és molt recomanable, si et pots permetre viure només d'això. Té l'avantatge, per exemple, de poder estar a casa per si et necessiten. Si ell hagués d'elegir entre escriure i llegir, triaria llegir. Els seus beneficis són del 10% del que aconsegueix amb la venda dels llibres.


Ha guanyat 8 premis importants, quasi tots els primers anys que va començar a escriure, perquè va ser quan es va presentar a més concursos. El premi que més il·lusió li ha fet és el premi “Cervantes Chico”, que l'ha guanyat el 2010. Normalment escriu dos o tres històries alhora i per crear els personatges primer es basa en amics seus o se'ls 'inventa. Ha escrit moltes novel·les amb altres escriptors, i ha treballat amb més o menys 15 editorials. Té 106 llibres publicats i els llibres més llargs que idea li costen aproximadament 7 o 8 mesos d'escriure.




ARANTXA FERRANDO I MIRIAM GIMENO.

dijous, 10 de febrer de 2011

Les obres de la variant de l'Aldea es reprenen



Les obres de construcció de la variant de la N-340 a l’Aldea estan aturades des des del juliol de 2010. L’empresa adjudicatària, Construcciones Sánchez-Domínguez, SA, va decidir interrompre els treballs després que el Ministeri de Foment li comuniqués que no hi havia finançament per continuar el projecte dins d’aquest exercici.
L'alcalde de l'Aldea va afirmar en aquell moment: «Estic molt disgustat, l’obra avançava a bon ritme i el compromís de Foment era acabar la variant, a molt tardar, a finals de 2011». Ara, el projecte podria enllestir-se ara al 2013.
El ministeri de Foment va confirmar a principis de febrer i per escrit a l’Ajuntament de l’Aldea que reprendrà les obres de la variant. És la primera vegada des que el 31 de juliol es va paralitzar la construcció de la variant de la nacional 340 a l’Aldea que Foment s’ha dirigit al consistori per informar-lo sobre aquesta infraestructura. En la carta, el ministeri assegura que l’obra és prioritària i que enguany disposarà d’un pressupost de més de 15 milions d’euros per deixar totalment aquesta via enllestida. Amb tot, no s’especifica quan reiniciarà les obres ni quin serà el calendari d’execució. A hores d’ara està executada en un 45%.

Aitor i Dídac

Ja ha sortit la Revista CALLA

Tenim el plaer de presentar-vos el número 6 de la nostra publicació escolar, la revista CALLA. És el número que correspon al primer quadrimestre del curs 2010/11. Hi podreu trobar diferents entrevistes a alumnes, professors i altre personal implicat en el centre; enquestes sobre esports, sobre drogues, sobre la nova metodologia educativa a 1r cicle (el programa Educat 1x1, un ordinador per alumne); articles d'opinió i notícies diverses que afecten el nostre dia a dia, entre altres coses. 

Esperem que us agrade. I no cal dir que estem oberts a les vostres aportacions.

divendres, 4 de febrer de 2011

LA QUE SE AVECINA




És una sèrie de televisió molt divertida que fan totes les nits de 12h a 1.30h de la matinada en el canal de Factoria de Ficció (FDF). Tracta d'algunes famílies que viuen en una comunitat de veïns en un bloc anomenat “Mirador de Montepinar”. El bloc te cinc pisos on habiten tota mena de gent (adolescents, joves, pares, famílies, gent gran...).

PERSONATGES :
-Enrique Pastor: vicepresident de la comunitat, pare de Fran, és qui té més seny dels veïns.
-Fran: fill adolescentt d'Enrique que no se sap comportar.
-Maxi: conserge de la comunitat, es caracteritza perquè sempre es fica amb molts problemes.
-Coque: jardiner de la comunitat, es caracteritza per anar sempre fumat.
-Izascun i Mari Tere: són unes persones bastants grans, que es van escapar d'un centre de gent gran i es van fer ocupes.
-Antonio Recio: és el president de la comunitat, és la persona que està més boja de l'edifici.
-Berta: és la senyora d'Antonio Recio, és una persona molt catòlica però sempre té alguna anada de bola.
-German Palomares: és el morós de la comunitat. No saben res d'ell i no paga les quotes.
-Les llogades: Raquel i Nines són dos noies joves que només fan que tindre problemes.
-Goya: mare de Javier. Li agrada molt cuinar i sempre li fa coses a la Kuki.
-Vicente : marid de goya li agrada molt el fútbol i asta sempre mirant la tele.
-Amador: pare de una família treballa en un banc i estan bastant malament de diners .
-Kuki: dona d'Amador. És una dona bastant jove, a qui li agrada molt sortir, i té tres xiquets: Carlota, Nano i Rodrigo.
-Judit: és una noia jove que viu a l'àtic i és psicòloga.
-Sergio Arias: és un actor molt famós que fa una series de televisió.

OPINIÓ: nosaltres creiem que és una sèrie de televisió molt divertida ja que pareix de la vida quotidiana per què tracta d'un bloc de pisos on viuen famílies, joves, tota mena de gent. És una comèdia per a tots els públics ja que no surt res violent ni eròtic. Es pronuncien moltes frases diverides i són molt bons actors.
El que ens produeix més gràcia és la manera com es mouen els personatges, la gesticulació, perquè et fan morir de riure.

DOS RUBIAS DE PELO EN PECHO


Aquesta pel·lícula està dirigida per Keenen Ivory Wayans i està distribuïda per Columbia Pictures.

Direcció: Keenen Ivory Wayans.
País: USA.
Any: 2004
Duració: 97 min.
Gènere: Comedia.

La pel·lícula tracta de dos cantants que han de fer un concert. Quan van amb el cotxe amb dos policies de color, tenen un accident perquè el seu gos no para de moure's. Després els policies decideixen disfressar-se d'elles, posant-se cabell postís i pell blanca.

Mentre estan disfressats els passen moltes coses. Per exemple, que coneixen les amigues de les cantants i els fan anar de compres; també s'enfronten a les seues rivals insultant-les i ballant. La dona d'un dels policies va anar a l'hotel on estaven els policies i quan va entrar es va trobar roba interior de dona i es pensava que l'home estava amb una altra dona i es van barallar.

Al final les cantants reals van veure una revista on sortia l'actuació de les falses. Llavors, a les autèntiques, les truquen per a participar en una passarel·la de moda i les que no eren reals (els policies) també hi assisteixen per participar-hi. És llavors quan els descobreixen i els fan deixar les plaques i les pistoles. Però després els van tornar a deixar ser policies.

Arantxa i Míriam.

dijous, 3 de febrer de 2011

LAS LÁGRIMAS DE SHIVA


LAS LÁGRIMAS DE SHIVA és un llibre que segons els alumnes ha tingut molt d'èxit. Aquest llibre tracta de la història d'un noi anomenat Javier. El seu pare estava malalt de tuberculosi i va haver de marxar a casa d'uns tiets, ja que el seu pare necessitava un temps per curar-se de la malaltia. La tieta es deia Adela i el tiet Luis. Tenien quatre filles, la Rosa, la Margarita, la Violeta i Azucena. Totes tenien nom de flors.
En la casa d'ells, que es deia Villa Candelaria, viuen diferents aventures. Allí havia viscut una avantpassada seva, la Beatriz Obregón. Ells estava promesa amb Sebastian Mendoza. Ell li va regalar un collar de robins i esmeraldes però ella va conèixer un mariner anomenat El Capiran Cienfuegos amb qui es va fugar i va deixar el collaret a un compartiment secret del seu escriptori. Al deixar plantat al seu promès, tots pensaven que l'havia robat, o directament no s'expliquen que va passar amb ella.
Ella va morir feia poc a Amèrica, per una malaltia. En Javier i la Violeta sentien una estranya olor de nards, i no sabien d'on venia. Un dia Javier es va anar a dutxar i a l'espill va rebre un missatge, hi posava un nom, Amalia. Ho va parlar amb la Violeta i junts van començar una investigació per descobrir d'on venia l'olor, qui era Amalia, i el passat de Beatriz. Després de bastants intents, van descobrir que aquella olor era el perfum que sempre utilitzava Beatriz i que Amalia era la seva donzella. Amalia els va explicar que Beatriz abans de marxar li va donar el collaret i li va dir que el tornés. Ella va decidir venjar-se dels tractes que havia rebut en aquella casa i no els va tornar el collaret. Així va aconseguir que tothom es pensés que aquella família eren uns lladres.
Va aconseguir venjar-se. Quan ja els havia explicat el que havia passat, els va donar el collar. Van decidir donar-lo als titets. Ells van tenir molta sorpresa i el van anar a tornar a casa de la família Mendoza. Els Mendoza no s'ho podien creure. Els van estar molt agraïts i els ho van perdonar. Com a recompensa, el pare d'en Gabriel va deixar que el seu fill sortís amb la Rosa. Al cap d'un temps es van casar i el collaret va tornar a la família Obregón, ja que va ser el regal que li va fer Gabriel a Rosa.
Va passar l'estiu i Javier havia de tornar a casa. Després de tot no s'havia avorrit tant com pensava, i entre ell i la seva cosina Violeta va quedar alguna cosa, un sentiment especial. La seva cosina per acomiadar-se d'ell li va fer un petó.

Silvia Torres i Miriam Carles

Las Lágrimas de Shiva


És un llibre de César Mallorquí de 240 pàgines i que va publicar l'editorial Edebé. El vam llegir a Lengua Castellana el primer trimestre.

Està ambientat al 1969 i va sobre un noi d'uns quinze anys que es diu Javier que viu a Madrid. Al seu pare li troben tuberculosi i envien el seu germà a viure amb els seus oncles de Madrid i a ell amb els seus oncles de Santander. Al principi li sembla malament però més tard va trobar interessant conèixer els seus parents de Santander. Quan arriba a Santander el va a recollir a l'estació de tren el seu oncle Luis i el portar fins la seva casa, que es deia Villa Candelaria, on coneix la seva tia Adela i les seves cosines Azuzena, Violeta, Margarita i Rosa.

Durant aquell estiu, ell i la seva cosina Violeta investiguen sobre Beatriz Obregon i el collar anomenat las Lágrimas de Shiva, que es pensaven que Beatriz havia robat. Però no va resultar ser ella la culpable sinó la seva serventa. Al final de l'estiu la mare del Javier i li diu que ja pot tornar a casa perquè el seu pare ja s'ha curat totalment de la tuberculosi.

L'últim dia, abans de pujar al tren que el portava a Madrid, la seva cosina Violeta li fa un petó i es diuen l'últim adéu.

La nostra opinió és que es tracta d'un llibre interessant i bastant divertit i fàcil de llegir perquè està fet per a nois i noies de la nostra edat.


Guillem, Agustí i Àlex.

La nit que Wendy va apendre a volar


Andreu Martín (Barcelona, 1949) és especialment conegut com a autor de literatura policíaca i juvenil. Ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989). Al 2007 va crear La nit que Wendy va aprendre a volar i va merèixer l'XIè Premi Bancaixa de Literatura Juvenil.

La Wendy era Mosso d'Esquadra, una nit estava de patrulla i ella i el seu company Roger estaven parlant i van trencar la seva relació i tot seguit tenen un avís d'un robatori i un assassinat. Quan arriben allí troben un home mort a l'entrada, la Wendy persegueix una possible sospitosa i en Roger entra a la casa. A la Wendy, perseguint la nena, li passen un munt d'experiències, quan de sobte tres homes emmascarats les pugen a una furgoneta i a ella la llencen al mar lligada a una màquina. Es va poder deslligar i va agafar un cotxe i va anar a la casa on la nena li havia dit que vivia.

Mentrestant, en Roger interroga les dones de la casa, i rep una trucada de la Wendy que li deia que fes cap a una adreça, que era on estaven els lladres. La Wendy persegueix els lladres pel bloc de pisos i fan cap a una casa d'un professor i allí els detenen.


Aleix: Este llibre és bonic perquè hi ha molta acció.

Josep: M'agrada, però crec que en algunes ocasions ha estat una mica rotllo.

Eva: El llibre ha estat prou bé, perquè explica una mica com és la vida que porten els policies.


Aleix, Eva, Josep



Sergio Dalma treu el seu nou disc Via Dalma


SERGIO DALMA TREU EL SEU NOU DISC VIA DALMA


Via Dalma és el 14è treball discogràfic de Sergio Dalma, que es publica només uns mesos després de l'anterior, Trece. Gravat a Milà, sota la producció de Claudio Guidetti, el denominador comú és que són cançons populars italianes, adaptades i revisades al castellà.

Segons els seus promotors era un "disc ideal per Nadal", perquè són cançons que li recorden la seva infància quan vivia amb els seus pares. El disc va sortir a la venda el 23 de novembre de l'any passat.

Les cançons que el formen són:
Bella sin alma
Yo caminaré

El jardín prohibido
Sábado por la noche

Soy un italiano

De amor ya no se muere

Corazón gitano

Mi libre canción
Por Elisa

Pequeño gran amor

Ancora tu


L'estil de les cançons és un estil melancòlic, les cançons tracten d'amor, generalment. Té una veu que es caracteritza per un so afònic. Sergio Dalma no és el seu nom autèntic, és el seu nom artístic. El seu nom real és Josep Capdevila, però ell es va posar aquest nom perquè per a començar a triomfar i tindre més èxit cantant, ell va decidir que havia de començar cantant en castellà.

Joan i Sergi





EL ORFANATO




El orfanato és una producció cinematogràfica espanyola de l'any 2007, dirigida per J.A.Bayona. Van començar a rodar la pel·lícula el 15 de maig de 2006 a Barcelona i Astúries i la van acabar deu setmanes després. La seua duració és de 1h i 40min i és de gènere dramàtic i de suspens. Els principals actors de la pel·lícula són els següents:

Belén Rueda: Laura
Geraldine Chaplin: Aurora
Fernando Cayo: Carlos
Montserrat Carulla: Benigna
Andrés Gertrudix: Enrique
Edgar Vivar: Balabán
Roger Princep: Simón

La pel·lícula tracta sobre Laura, una dona òrfena que de menuda va passar la seua vida a un orfenat. Ja adulta decideix tornar a aquell lloc on va créixer fins que la van adoptar i decideix remodelar-lo amb la intenció de rebre a nens amb discapacitats. El decideix inaugurar en honor al seu fill, que està infectat pel virus del VIH. Un dia el fill desapareix després d'una forta baralla amb la seua mare, provocada per coses que el nen s'imagina i no són reals. Segons ell, veu un nen anomenat Simón. Aquests jocs estranys porten al perill el fill de Laura (Simón és un noi que va viure a l'orfenat amb Laura i que va morir ''ofegat'' fa anys enrere per les burles dels seus companys, que es reien del seu rostre desfigurat).

Laura tracta de trobar el seu fill i, amb la recerca, descobreix l'enverinament de tots els seus companys d'infància per part de la mare de Simón i altres coses (per mitjà de fenòmens sobrenaturals).

Al final, Laura juga el joc de “fet i amagat”, per poder trobar el seu fill. Ella troba una habitació al soterrani la qual en el passat va pertànyer a Simon. Aquí és on Laura troba el cadàver del seu fill (pel que sembla el nen va quedar atrapat pels seus amics imaginaris i va morir). Laura es va suicidar per trobar-se amb el seu fill i cuidar a Simón i els seus amics.


Natàlia Mauri i Mercè Costa.