En la cirurgia estètica hi juguen tres factors importants: el físic, el psíquic i l'econòmic. Si preguntéssim a la gent si canviarien alguna part del seu cos, jo crec que la gran majoria respondria que sí, fossin joves o vells.
De fet, tothom té alguna cosa del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més ben dit, les persones solem ser inconformistes i exigents amb nosaltres mateixos. Este esforç que dediquem per a ser els més guapos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat passiva de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s'obsessiona, des del meu punt de vista, i acaben tenint problemes, sobretot psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s'agraden tal i com són. I és per això que recorren a la cirurgia estètica i pensen que els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i ajudar-los a ser més feliços.
Però, no ens estem passant? Val la pena ser tan perfectes gastant-se tants de diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en casos en que veritablement la persona tingues defectes físics greus, de naixement, per malaltia o accident.
Acceptar-se a un mateix equival a ser feliç. I hauríem de recordar que la bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada