PROVES CANGUR 2011

El dia 17 de març catorze alumnes de 3r i 4t de l'institut de Camarles vam anar a l'institut de l'Ametlla de Mar a participar en les proves Cangur.

Quan vam arribar a l'institut, ens vam dirigir a una aula on hi havia uns pins de color verd per als alumnes de 3r i de blau marí per als alumnes de 4t. Quan els alumnes vam estar asseguts als nostres llocs corresponents ens van passar uns tests segons el nivell que cursàvem.

El test constava de 30 preguntes. Les 10 primeres eren de nivell 1, el més fàcil de tots; les 10 següents, de nivell 2, el mitjà; i les 10 últimes del nivell més alt.

Vam tenir una hora i quart per a completar tot el test i en acabar ens van donar esmorzar.

Va ser durant un matí i ens ho vam passar pipa.

Joan i Sergi

Cultural Class

El dijous 17 de març va tenir lloc una “Cultural Class” organitzada per l'editorial Burlington i el departament de Llengües Estrangeres de l'institut. Aquesta classe consistia que un representant de l'editorial va explicar als alumnes la cultura britànica, la geografia, la família reial i també algun aspecte sobre el menjar dels britànics.

Aquesta classe és una activitat senzilla de repàs, perquè moltes coses d'aquestes ja les sabien. És una mena de concurs, molt participatiu, en què els alumnes han d'anar responent les preguntes que se'ls plantegen, per acabar fent una mena de “Qui vol ser milionari?”.

Aquesta xarrada s'ha fet a totes les classes de 2n d'ESO del nostre centre, i s'ofereix a tots els centres que accepten la seua visita.

Aitor, Didac, Miriam i Arantxa

Sortida dels alumnes de batxillerat a la UAB

El passat 9 de març els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van fer una sortida a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ens hem apropat a alguns d'ells perquè ens expliquen una mica el que hi van trobar.

Els van ensenyar el campus, les facultats, les carreres que s'hi podien cursar, les sortides de cada carrera i, per últim, tots els serveis que hi havia allí: perruqueria, cine, botiges de roba...

Quan van arribar els van donar una volta en autobús per ensenyar-los tot el recinte. Després es separar per estudis: lletres, tecnologia i ciències. A alguns alumnes els van aclarir els dubtes i els van ajudar molt, però en canvi a d'altres no els ha servit de gaire. Un dels aspectes que els va resultar profitós va ser que els van dir totes les assignatures de cada carrera. Algun alumne també creu que els van intentar convèncer que anessin a estudiar allí.

Pel que fa a l'opinió, a alguns els va agradar molt aquesta sortida, però en canvi no els va convèncer gaire la Universitat, perquè està molt allunyada de la ciutat, tot i que com a contrapartida hi ha molts d'avantatges i serveis.

Agraïm la seua col·laboració i disponibilitat per a explicar-nos-ho tot.

Aitor, Didac, Míriam i Arantxa.

SORTIDA PCEE A MÓRA

El dimecres dia 9 de març, els alumnes d'alguns instituts de les Terres de l'Ebre, van fer una sortida a Móra d'Ebre, per a practicar diferents esports. Quan vam arribar ens van donar una motxilla amb una barreta energètica, aigua, un suc i un refresc.

Als alumnes els va agradar el que van fer. Hi havia 47 activitats diferents, però cada institut només en va realitzar nou, perquè cada centre va fer nou rotacions de vint minuts, i cinc minuts per canviar d'estació i al final de les rotacions, ens van reunir al pavelló i van fer una exhibició de balls.

Hi havia jocs coneguts, com el futbol, handbol, minigolf, jocs clàssics (bitlles,mocador, salta corda), bàdminton i jocs no tan coneguts com el futbolí gegant, en el qual els jugadors són persones, pista neta, paintball làser, pista americana, i jocs modificats com futbol vòlei, futbol tennis o rugby però asseguts al terra.

Del nostre centre hi van anar 3 professors i 48 alumnes, deu de cada curs i vuit monitors, no vam tenir cap problema amb ningú, però algun monitor/a anava una mica perdut. En general als alumnes participants no els ha semblat cansat, els ha agradat, tot i que van trobar una mica pesada l'actuació final, i els agradaria tornar-hi l'any que ve. Agraïm als alumnes que ens han facilitat informació la seva col·laboració.

Joan, Sergi, Eva, Aleix i Josep.

L'apadrinament d'alumnes, guanyador d'un Premi Federico Mayor Zaragoza

El nostre institut ha guanyat, en la categoria de centres d'ensenyament, un 2n premi Federico Mayor Zaragoza, que consta d'un diploma i una dotació econòmica. Dissabte passat, dia 12 de març, a Tortosa, se van entregar aquests guardons, que premien el tractament de la diversitat cultural com a enriquiment, i que porten el nom d'aquesta figura del món de la cultura i del desenvolupament: Federico Mayor Zaragoza (a la foto, el segon per la dreta), persona molt vinculada amb Tortosa, va ser president de la UNESCO entre el 1987 i el 1999 i és qui va lliurar el premi a Mònica Borràs, professora responsable del projecte d'apadrinament d'alumnes, i a Carme Sabater i Olga Bertomeu, directora i secretària del centre, respectivament.

Des d'aquí els/ens donem l'enhorabona per aquest reconeixement, que ens encoratja a seguir treballant per millorar la tasca docent sense oblidar que en el fons tots som persones que formem part d'una comunitat, l'educativa.

Xarrada sobre els problemes que comporta Internet

El dia 26 de gener, els Mossos d'Esquadra van venir a l'institut per informar als alumnes de 1r d'ESO i el 8 de febrer als alumnes de 2n d'ESO sobre els perills que comporta Internet. La xarrada la va fer un mosso d'esquadra que es deia Carlos Garcia Bonet.

Ens va comentar que hi han organitzacions que es dediquen a enviar virus, a modificar programes, etc. per saber el que dius o veus pel messenger o pel facebook; hi ha pàgines on poden entrar i n'hi ha d'altres que no.

Una cosa que no s'ha de fer mai és donar dades personals quan es poden fer bromes de mal gust. Ens va dir també que hi ha empreses que guanyen diners quan entres a una pàgina, i ens va advertir també de la tecnologia del mòbil i dels perills dels missatges de propaganda de la companyia.

Alguns dels alumnes als qui hem preguntat ens han dit que la xarrada no els ha agradat, perquè deien que era avorrida o bé perquè ja sabien aquestes coses. Més de la meitat ens han comentat que no faran molt de cas del que els han parlat i si en fan serà molt poc. De tota manera, cal estar alerta i tenir molta cura a l'hora d'accedir a certes pàgines o de fer públiques les nostres dades personals.

Sergi, Joan, Eva, Aleix, Josep

The Fonix 2011

4t CONCURS D'ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA
Hem parlat amb una de les professores d'anglès d'aquest centre i que ha ajudat a realitzar aquest concurs, Matilde Segovia.

1. En què consisteix el concurs The Fonix?
Consisteix en un examen d'anglès on surt vocabulari, comprensió lectora i fer redacció sobre un tema (per exemple: geografia, història o música). Aquest repte és voluntari i el seu objectiu és difondre l'ús de la llengua anglesa entre els escolars, a través d'una activitat lúdica amb finalitat didàctica i educativa. En la fase final existirà una prova oral.

2. És a nivell nacional o internacional?
És a nivell de Catalunya. Té tres fases: la primera és local, que es realitza al centre, la segona és territorial, on es celebrarà a Tarragona el dissabte 26 de març a les 12.00h del migdia. I la final, a Barcelona el dissabte 14 de maig a les 12.00h.

3. Quins premis donen?
Per als 8 concursants guanyadors absoluts del concurs, en cadascuna de les 8 categories, 8 estades a països on es parla anglès com a mínim 10 dies.
Per als segons classificats, 8 estades al English Summer Camps de Catalunya durant 2 setmanes.
Del tercer al sisè classificat de cada categoria, 32 cursos extensius a distància d'anglès.
I per a la resta de concursants classificats a la fase final, 62 lots de material escolar.

4. Quanta gent d'aquest centre hi ha participat?
Aproximadament, unes 50 persones.

5. Quins cursos hi poden participar?
Poden participar des de 5è de primària fins a 2n de batxillerat.

6. Quants concursos (d'anglès) es fan a l'any en aquest centre?
Dos, aquest i el The Big Challenge que es fa al març.

7. Es veu interès per part del alumnes?
Alguns sí...

8. Hi ha altres instituts de les terres de l'Ebre que hi hagin participat?
Un quants, però en aquest moment no vos sabria dir quins.

Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.


Miriam Carles, Natàlia Mauri i Sílvia Torres.

XERRADA DE FERNANDO LALANA.

El dilluns 7 de Febrer va vindre l'autor Fernando Lalana a fer una xerrada als alumnes de 1r i 2n d'ESO perquè han llegit dos llibres seus, La Tuneladora i El asunto Galindo.

És un autor que escriu novel·les d'intriga. A ell les novel·les fantàstiques no li agraden. Quan tenia 14 anys va començar a escriure petits relats i als 20 anys novel·les.

Opina que la vida d'escriptor està molt bé i és molt recomanable, si et pots permetre viure només d'això. Té l'avantatge, per exemple, de poder estar a casa per si et necessiten. Si ell hagués d'elegir entre escriure i llegir, triaria llegir. Els seus beneficis són del 10% del que aconsegueix amb la venda dels llibres.

Ha guanyat 8 premis importants, quasi tots els primers anys que va començar a escriure, perquè va ser quan es va presentar a més concursos. El premi que més il·lusió li ha fet és el premi “Cervantes Chico”, que l'ha guanyat el 2010. Normalment escriu dos o tres històries alhora i per crear els personatges primer es basa en amics seus o se'ls 'inventa. Ha escrit moltes novel·les amb altres escriptors, i ha treballat amb més o menys 15 editorials. Té 106 llibres publicats i els llibres més llargs que idea li costen aproximadament 7 o 8 mesos d'escriure.

ARANTXA FERRANDO I MIRIAM GIMENO.

Les obres de la variant de l'Aldea es reprenen

Les obres de construcció de la variant de la N-340 a l’Aldea estan aturades des des del juliol de 2010. L’empresa adjudicatària, Construcciones Sánchez-Domínguez, SA, va decidir interrompre els treballs després que el Ministeri de Foment li comuniqués que no hi havia finançament per continuar el projecte dins d’aquest exercici.

L'alcalde de l'Aldea va afirmar en aquell moment: «Estic molt disgustat, l’obra avançava a bon ritme i el compromís de Foment era acabar la variant, a molt tardar, a finals de 2011». Ara, el projecte podria enllestir-se ara al 2013.

El ministeri de Foment va confirmar a principis de febrer i per escrit a l’Ajuntament de l’Aldea que reprendrà les obres de la variant. És la primera vegada des que el 31 de juliol es va paralitzar la construcció de la variant de la nacional 340 a l’Aldea que Foment s’ha dirigit al consistori per informar-lo sobre aquesta infraestructura. En la carta, el ministeri assegura que l’obra és prioritària i que enguany disposarà d’un pressupost de més de 15 milions d’euros per deixar totalment aquesta via enllestida. Amb tot, no s’especifica quan reiniciarà les obres ni quin serà el calendari d’execució. A hores d’ara està executada en un 45%.

Aitor i Dídac

Ja ha sortit la Revista CALLA

Tenim el plaer de presentar-vos el número 6 de la nostra publicació escolar, la revista CALLA. És el número que correspon al primer quadrimestre del curs 2010/11. Hi podreu trobar diferents entrevistes a alumnes, professors i altre personal implicat en el centre; enquestes sobre esports, sobre drogues, sobre la nova metodologia educativa a 1r cicle (el programa Educat 1x1, un ordinador per alumne); articles d'opinió i notícies diverses que afecten el nostre dia a dia, entre altres coses. 

Esperem que us agrade. I no cal dir que estem oberts a les vostres aportacions.

LA QUE SE AVECINA

És una sèrie de televisió molt divertida que fan totes les nits de 12h a 1.30h de la matinada en el canal de Factoria de Ficció (FDF). Tracta d'algunes famílies que viuen en una comunitat de veïns en un bloc anomenat “Mirador de Montepinar”. El bloc te cinc pisos on habiten tota mena de gent (adolescents, joves, pares, famílies, gent gran...).

PERSONATGES :
-Enrique Pastor: vicepresident de la comunitat, pare de Fran, és qui té més seny dels veïns.
-Fran: fill adolescentt d'Enrique que no se sap comportar.
-Maxi: conserge de la comunitat, es caracteritza perquè sempre es fica amb molts problemes.
-Coque: jardiner de la comunitat, es caracteritza per anar sempre fumat.
-Izascun i Mari Tere: són unes persones bastants grans, que es van escapar d'un centre de gent gran i es van fer ocupes.
-Antonio Recio: és el president de la comunitat, és la persona que està més boja de l'edifici.
-Berta: és la senyora d'Antonio Recio, és una persona molt catòlica però sempre té alguna anada de bola.
-German Palomares: és el morós de la comunitat. No saben res d'ell i no paga les quotes.
-Les llogades: Raquel i Nines són dos noies joves que només fan que tindre problemes.
-Goya: mare de Javier. Li agrada molt cuinar i sempre li fa coses a la Kuki.
-Vicente : marid de goya li agrada molt el fútbol i asta sempre mirant la tele.
-Amador: pare de una família treballa en un banc i estan bastant malament de diners .
-Kuki: dona d'Amador. És una dona bastant jove, a qui li agrada molt sortir, i té tres xiquets: Carlota, Nano i Rodrigo.
-Judit: és una noia jove que viu a l'àtic i és psicòloga.
-Sergio Arias: és un actor molt famós que fa una series de televisió.

OPINIÓ: nosaltres creiem que és una sèrie de televisió molt divertida ja que pareix de la vida quotidiana per què tracta d'un bloc de pisos on viuen famílies, joves, tota mena de gent. És una comèdia per a tots els públics ja que no surt res violent ni eròtic. Es pronuncien moltes frases diverides i són molt bons actors.
El que ens produeix més gràcia és la manera com es mouen els personatges, la gesticulació, perquè et fan morir de riure.

DOS RUBIAS DE PELO EN PECHO

Aquesta pel·lícula està dirigida per Keenen Ivory Wayans i està distribuïda per Columbia Pictures.

Direcció: Keenen Ivory Wayans.
País: USA.
Any: 2004
Duració: 97 min.
Gènere: Comedia.

La pel·lícula tracta de dos cantants que han de fer un concert. Quan van amb el cotxe amb dos policies de color, tenen un accident perquè el seu gos no para de moure's. Després els policies decideixen disfressar-se d'elles, posant-se cabell postís i pell blanca.

Mentre estan disfressats els passen moltes coses. Per exemple, que coneixen les amigues de les cantants i els fan anar de compres; també s'enfronten a les seues rivals insultant-les i ballant. La dona d'un dels policies va anar a l'hotel on estaven els policies i quan va entrar es va trobar roba interior de dona i es pensava que l'home estava amb una altra dona i es van barallar.

Al final les cantants reals van veure una revista on sortia l'actuació de les falses. Llavors, a les autèntiques, les truquen per a participar en una passarel·la de moda i les que no eren reals (els policies) també hi assisteixen per participar-hi. És llavors quan els descobreixen i els fan deixar les plaques i les pistoles. Però després els van tornar a deixar ser policies.

Arantxa i Míriam.

LAS LÁGRIMAS DE SHIVA


LAS LÁGRIMAS DE SHIVA és un llibre que segons els alumnes ha tingut molt d'èxit. Aquest llibre tracta de la història d'un noi anomenat Javier. El seu pare estava malalt de tuberculosi i va haver de marxar a casa d'uns tiets, ja que el seu pare necessitava un temps per curar-se de la malaltia. La tieta es deia Adela i el tiet Luis. Tenien quatre filles, la Rosa, la Margarita, la Violeta i Azucena. Totes tenien nom de flors.
En la casa d'ells, que es deia Villa Candelaria, viuen diferents aventures. Allí havia viscut una avantpassada seva, la Beatriz Obregón. Ells estava promesa amb Sebastian Mendoza. Ell li va regalar un collar de robins i esmeraldes però ella va conèixer un mariner anomenat El Capiran Cienfuegos amb qui es va fugar i va deixar el collaret a un compartiment secret del seu escriptori. Al deixar plantat al seu promès, tots pensaven que l'havia robat, o directament no s'expliquen que va passar amb ella.
Ella va morir feia poc a Amèrica, per una malaltia. En Javier i la Violeta sentien una estranya olor de nards, i no sabien d'on venia. Un dia Javier es va anar a dutxar i a l'espill va rebre un missatge, hi posava un nom, Amalia. Ho va parlar amb la Violeta i junts van començar una investigació per descobrir d'on venia l'olor, qui era Amalia, i el passat de Beatriz. Després de bastants intents, van descobrir que aquella olor era el perfum que sempre utilitzava Beatriz i que Amalia era la seva donzella. Amalia els va explicar que Beatriz abans de marxar li va donar el collaret i li va dir que el tornés. Ella va decidir venjar-se dels tractes que havia rebut en aquella casa i no els va tornar el collaret. Així va aconseguir que tothom es pensés que aquella família eren uns lladres.
Va aconseguir venjar-se. Quan ja els havia explicat el que havia passat, els va donar el collar. Van decidir donar-lo als titets. Ells van tenir molta sorpresa i el van anar a tornar a casa de la família Mendoza. Els Mendoza no s'ho podien creure. Els van estar molt agraïts i els ho van perdonar. Com a recompensa, el pare d'en Gabriel va deixar que el seu fill sortís amb la Rosa. Al cap d'un temps es van casar i el collaret va tornar a la família Obregón, ja que va ser el regal que li va fer Gabriel a Rosa.
Va passar l'estiu i Javier havia de tornar a casa. Després de tot no s'havia avorrit tant com pensava, i entre ell i la seva cosina Violeta va quedar alguna cosa, un sentiment especial. La seva cosina per acomiadar-se d'ell li va fer un petó.

Silvia Torres i Miriam Carles

Las Lágrimas de Shiva

És un llibre de César Mallorquí de 240 pàgines i que va publicar l'editorial Edebé. El vam llegir a Lengua Castellana el primer trimestre.

Està ambientat al 1969 i va sobre un noi d'uns quinze anys que es diu Javier que viu a Madrid. Al seu pare li troben tuberculosi i envien el seu germà a viure amb els seus oncles de Madrid i a ell amb els seus oncles de Santander. Al principi li sembla malament però més tard va trobar interessant conèixer els seus parents de Santander. Quan arriba a Santander el va a recollir a l'estació de tren el seu oncle Luis i el portar fins la seva casa, que es deia Villa Candelaria, on coneix la seva tia Adela i les seves cosines Azuzena, Violeta, Margarita i Rosa.

Durant aquell estiu, ell i la seva cosina Violeta investiguen sobre Beatriz Obregon i el collar anomenat las Lágrimas de Shiva, que es pensaven que Beatriz havia robat. Però no va resultar ser ella la culpable sinó la seva serventa. Al final de l'estiu la mare del Javier i li diu que ja pot tornar a casa perquè el seu pare ja s'ha curat totalment de la tuberculosi.

L'últim dia, abans de pujar al tren que el portava a Madrid, la seva cosina Violeta li fa un petó i es diuen l'últim adéu.

La nostra opinió és que es tracta d'un llibre interessant i bastant divertit i fàcil de llegir perquè està fet per a nois i noies de la nostra edat.

Guillem, Agustí i Àlex.

La nit que Wendy va apendre a volar

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és especialment conegut com a autor de literatura policíaca i juvenil. Ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989). Al 2007 va crear La nit que Wendy va aprendre a volar i va merèixer l'XIè Premi Bancaixa de Literatura Juvenil.

La Wendy era Mosso d'Esquadra, una nit estava de patrulla i ella i el seu company Roger estaven parlant i van trencar la seva relació i tot seguit tenen un avís d'un robatori i un assassinat. Quan arriben allí troben un home mort a l'entrada, la Wendy persegueix una possible sospitosa i en Roger entra a la casa. A la Wendy, perseguint la nena, li passen un munt d'experiències, quan de sobte tres homes emmascarats les pugen a una furgoneta i a ella la llencen al mar lligada a una màquina. Es va poder deslligar i va agafar un cotxe i va anar a la casa on la nena li havia dit que vivia.

Mentrestant, en Roger interroga les dones de la casa, i rep una trucada de la Wendy que li deia que fes cap a una adreça, que era on estaven els lladres. La Wendy persegueix els lladres pel bloc de pisos i fan cap a una casa d'un professor i allí els detenen.

Aleix: Este llibre és bonic perquè hi ha molta acció.

Josep: M'agrada, però crec que en algunes ocasions ha estat una mica rotllo.

Eva: El llibre ha estat prou bé, perquè explica una mica com és la vida que porten els policies.

Aleix, Eva, Josep