La revista Calla, torna a Parlar.

Després d'un estiu no massa llarg i prou calorós la revista Calla torna a engegar motors amb moltes ganes de treballar en la redacció del nou número de Calla, la revista de l' Institut de Camarles.
Esperem la vostra participació i col·laboració.

La revista CALLA també a la xarxa

Tenim el plaer d'anunciar-vos que, a partir d'ara, ja no haureu de patir si voleu llegir la nostra revista i no sabeu on l'heu deixat: cada nou exemplar serà penjat a la xarxa al portal ISSUU.

L'adreça que tot seguit us donem és la que correspon a l'últim número, el del mes de juny de 2011:  http://issuu.com/inscamarles/docs/calla_7_juny2011

També podeu tornar a veure el número 6, la del febrer. En fi, que l'últim titular del bloc d'enguany seria "CALLA penjada!".

Bon estiu

Bon estiu, el bloc se'n va de vacances

          Avui divendres 3 de juny, últim dia de classe convencional, els nois i noies que hem cursat l'optativa Fem una revista ens acomiadem formalment dels nostres seguidors. El curs que ve farem 4t d'ESO, si Déu vol, i ja no tindrem accés al bloc per penjar-hi res, només per llegir el que hi aniran penjant els futurs alumnes de la revista.

           Estem satisfets amb la faena feta, amb els dos números de Calla que hem confeccionat i amb la novetat del bloc, que esperem que us haja agradat i que continue guanyant visites i activitat. Ens ho hem passat força bé. Bon estiu a tothom!

VI trobada de grups instrumentals

El dijous 5 de maig ens vam congregar 3 instituts: Sòl-de-Riu (Alcanar), Roquetes i Camarles al teatre Felip Pedrell de Tortosa. Del nostre centre van anar els de l'optativa de 2n d'ESO, alguns de 3r i alguns de 4t. Aquesta trobada consistia a mostrar als companys d'altres instituts el que s'havia estat treballant durant els mesos anteriors del curs.

Una de les cançons que va tocar l'institut d'Alcanar va ser Danza Kuduro; els de Roquetes, Bring me to life, de Evanescence, i nosaltres vam tocar Corren, de Gossos, i Estrella damm. Després, els alumnes de 4t van fer una batucada, amb efectes lluminosos a les baquetes. Finalment tots vam tocar plegats la cançó de Sick of love de Robert Ramírez i I got a feeling, de Black eye peas.

Miriam, Sílvia, Natàlia i Mercè

ACTUACIÓ DEL GRUP DE TEATRE DE L'INSTITUT

El dimecres dia 30 de març al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa el grup d'alumnes de l'optativa de teatre de 3r d'ESO van interpretar l'obra El malalt imaginari, del dramaturg francès Molière. Els alumnes intèrprets, i el paper que van representar, són aquests: Pau Buera (Argant), Gemma Rodríguez (Belina), Marc Montesó (Diafoirus), Núria Falcó (Clean), Míriam Terol (substituta de Dorina), Ashley Rosa (presentadora), Nerea Fabra (presentadora), Paula Príncep (Angelica), Marc Sansaloni (Tomas Diafoirus), Arnau Bertomeu (Ferums), Carles Sahraoui (Purgot), Gemma Panisello (Dorina) i Montse Simón (Toneta), en companyia i sota la direcció del professor Manel Marqués (que va haver de fer el paper dePurgot, en substitució de Carles Sahraoui).

No és el primer cop que els alumnes de l'Institut de Camarles van al Felip Pedrell de Tortosa a actuar, el curs anterior també van participar en aquesta mostra. El treball de preparació de l'obra no va estar exempt de dificultats, perquè en els assaigs alguns alumnes no s'implicaven prou i no es responsabilitzaven de la seua tasca. Abans de sortir a escena, els alumnes se sentien una mica nerviosos, però la relació entre ells era molt bona i això els va ajudar. Els actors s'havien estudiat bé el paper, tot i que a l'hora d'actuar els nervis els van fer quedar en blanc en algun moment, però van saber improvisar i sortir-se'n.

El professor Manel Marquès, que ha estat preparant els alumnes durant tot aquest temps, ens explica que al llarg del curs tots han estudiat força, encara que en algunes classes hi ha hagut de tot. Va agrair a Pau Buera, el protagonista, que té uns bons recursos a l'escenari, el fet de seguir-lo i ajudar-lo.

Joan, Sergi, Eva, Aleix i Josep

Centenari del Dia Internacional de les Dones

El dia 8 de març va ser el Dia Internacional de les Dones, i recorda uns fets de fa exactament cent anys. La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton el 1908 i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911.

El 19 de març de 1911 més d'un milió de manifestants, tant homes com dones, van sortir al carrer per reclamar una sèrie de drets per a les dones: drets de treball, dret de vot, dret d'educació... Alguns dels manifestants eren de països com Dinamarca, Àustria, Alemanya i Suïssa. Des d'aquell moment, la igualtat entre l'home i la dona s'ha intentat igualar, encara que hi ha molta gent que diu que a les dones encara els falta bastant per arribar al nivell dels homes.

Per exemple, a la Unió Europea el sou de les dones és un 17,5% inferior al dels homes. La diferència varia segons els països: a Itàlia, Eslovènia, Bèlgica, Romania, Malta, Portugal i Polònia és inferior en un 10%; en canvi, a Estònia, Txèquia i Àustria supera el 25%. Aquesta desigualtat ha portat la Unió a proclamar el Dia Europeu de la Igualtat Salarial,que es va fer per primera vegada el passat 5 de març.

També hi ha moltes desigualtats en el sector educatiu segons la directora general de la UNESCO (http://www.unesco.org/new/es/unesco/). A l'Àfrica els últims deu anys han augmentat les desigualtats en l'ensenyament secundari. Les dones representen les dues terceres parts dels vuit-cents milions d'analfabets adults que hi ha al món.

Mercè Costa i Natàlia Mauri

EL DEBAT SOBRE L'ENERGIA NUCLEAR

La crisi nuclear del Japó ha tornat a posar en marxa el debat sobre l'energia nuclear, també anomenada energia atòmica. Els danys causats en quatre reactors de la central nuclear de Fukushima, per la fuita de radioactivitat, han portat els governs a augmentar les mesures preventives.

La Unió Europea ha acordat de fer proves a les centrals nuclears per a avaluar els problemes en cas de terratrèmol o d'inundació. El govern alemany ha aturat temporalment les set plantes nuclears més antigues, i el govern espanyol ha demanat al Consell de Seguretat Nuclear de revisar-les totes.

La gent es pregunta si el que ha passat al Japó portarà a un futur sense energia nuclear. Aquest fet pot ser la fi de l'energia nuclear i aquesta vegada el món ha vist ben bé que no és una energia prou segura.

Les energies renovables, vistes com una alternativa del petroli, encara no tenen prou pes. Això ha fet que l'energia nuclear sigui més important, perquè la demanda mundial d'energia no ha parat de créixer.

Avantatges de l'energia nuclear: aquesta energia contribueix a limitar l'escalfament d'energia del planeta, redueix la dependència del petroli, un terç de l'energia europea prové de l'energia nuclear, la relació entre la quantitat de combustible utilitzat i l'energia obtinguda, un estalvi en transports i de residus...

Inconvenients de l'energia nuclear: hi ha més perills que no pas guanys, la generació de residus nuclears i la dificultat per gestionar-los ja que passen molts anys fins que perden la seva radioactivitat i perillositat, perjudica el canvi climàtic perquè la principal font d'emissions és el transport per carretera.

Arantxa i Miriam

Missió a Líbia

Des de fa uns cinc mesos, en la majoria de països àrabs s'han fet revoltes dels ciutadans en contra dels seus governants, molts d'ells amb molts anys al poder. L'objectiu és poder ser països democràtics.

Alguns països com Egipte o Tunísia ho han aconseguit pacíficament, però en el cas de Líbia no ha passat el mateix. El seu dictador Muammar al-Gaddafi es nega a abandonar el poder i això ha suposat un conflicte entre ell i els rebels.

Després de veure el que està fent Gaddafi, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar el 17 de març una resolució que autoritzava l'us de la força per a protegir al poble de Líbia. Amb els bombardejos aeris de la coalició internacional es vol afeblir Gaddafi.

Fins ara el control dels atacs contra Gaddafi ha estat liderat pels Estats Units, però darrerament ha passat a les mans de l'OTAN.

Guillem, Agustí i Àlex.

L'ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA 2011

Aquest any ha sigut proclamat l'any de la Química per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. Vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics. Té com a lema: “Química: la nostra vida, el nostre futur”.

Alguns dels objectius fonamentals són que la química guanyi importància en les nostres vides, ja que pot canviar el nostre nivell de vida, interessar el jovent en la química i fer ressaltar la contribució de les dones a la ciència, com Marie Curie. Gràcies a ella hem obtingut medicaments per a malalties que fins ara eren incurables i també hem fet grans descobriments.

La química s'ocupa, justament, de la natura, de la matèria, dels elements que la componen. Aquests elements apareixen ordenats a la taula periòdica.

Silvia i Miriam

Catàstrofe al Japó

El Japó viu uns moments molt dramàtics. El terratrèmol i el posterior tsunami del divendres 11 de març ha portat el país a la crisi més greu des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). A les fotografies del satèl·lit es veu com ha quedat una ciutat després de la catàstrofe.

El terratrèmol, que és el que ha tingut els pitjors efectes coneguts de la història del Japó, va desfermar un tsunami d'onades gegantines (deu metres d'alçada) que va penetrar deu quilòmetres terra endins i va causar una gran devastació. Les fonts oficials parlen de més de 3.600 morts i de més de 7.800 desapareguts, tot i que algunes fonts eleven aquesta xifra a més de 20.000.

A la tragèdia per la pèrdua de vides humanes, s'hi ha d'afegir l'alarma desencadenada per les explosions de la central nuclear de Fukushima, situada a uns 250 quilòmetres mal comptats de Tòquio, la capital. La crisi nuclear japonesa, ja hi ha qui la considera la pitjor des de l'accident de Txernòbil (Ucraïna), del 1986.

Eva, Aleix i Josep

MÒBILS: novetats principals

El dia 21 de febrer de 2011 es va fer una fira internacional de mòbils a Barcelona, el Mobile World Congress, i ja és el sisè any consecutiu que se celebra. Aquest any es va batre el rècord d'assistents amb 60.000 persones. S'hi van aplegar unes 1.400 companyies que van presentar els nous productes que estan a punt de llançar al mercat: 'smartphones' ('mòbils intel·ligents'), 'tablets' (o pissarretes, portàtils ultralleugers de pantalla tàctil), aplicacions, tecnologies, accessoris...

El rècord d'assistents de la fira i el ressò mediàtic aconseguit (els mitjans internacionals n'han parlat molt) s'adiuen amb la importància creixent dels mòbils; uns mòbils que, com més va, més utilitzats són per connectar-se a Internet (en detriment dels ordinadors convencionals).

Les novetats principals són:

-Els mòbils amb 3D: de tots els productes presentats al Mobile World Congress, els més vistents, els que més atrauen el públic, són els aparells i les aplicacions mòbils. Enguany un dels productes estel·lars ha estat l'Optimus 3D, de la companyia coreana LG, l'únic mòbil que permet de visualitzar imatges en tres dimensions sense necessitat d'ulleres especials (la tecnologia 3D s'ha incorporat no fa gaire al cinema i a la televisió).

-Al mòbil Play Station: a la fira, també s'hi han presentat els mòbils ChaCha i Salsa, del fabricant taiwanès HTC, tots dos amb botó d'accés a la xarxa social Facebook; l'Xperia Play, de Sony Ericsson, a mig camí entre el mòbil i la videoconsola (incorpora un comandament molt semblant al de la PlayStation); i la 'pissarreta' de Samsung Galaxy Tab, de 10,1 polzades de longitud i 599 grams de pes (destinada a rivalitzar amb l'iPad d'Apple).

7000 MILIONS DE PERSONES AL MÓN

Actualment la població mundial és de més de 6.000 milions de persones, però enguany arribarà als 7.000 milions, segons les previsions del Departament d'Afers Econòmics i Socials de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Més encara: l'ONU pronostica que el 2045, encara no d'aquí a trenta-cinc anys, el món tindrà 9.000 milions d'habitants, tres vegades més que no els que tenia el 1960 (fins aleshores la població havia anat augmentant a un ritme més moderat).

Naturalment, aquestes tendències poblacionals són presents en el debat sobre els desafiaments principals que el món té plantejats: reduir la pobresa, protegir el medi, disposar de prou recursos naturals per a assegurar les necessitats bàsiques de la gent.

Nosaltres pensem que hi ha uns grans desajustos de població al món. Els països asiàtics tenen un índex de natalitat molt alt i de mortalitat baix; en canvi, els països africans tenen un index de natalitat i de mortalitat alts. A Europa, la natalitat és baixa i la mortalitat també. Pensem que als països asiàtics s'haurien de posar uns límits de naixements, ja que naixen moltes persones i no en moren tantes.

Joan i Sergi

PROVES CANGUR 2011

El dia 17 de març catorze alumnes de 3r i 4t de l'institut de Camarles vam anar a l'institut de l'Ametlla de Mar a participar en les proves Cangur.

Quan vam arribar a l'institut, ens vam dirigir a una aula on hi havia uns pins de color verd per als alumnes de 3r i de blau marí per als alumnes de 4t. Quan els alumnes vam estar asseguts als nostres llocs corresponents ens van passar uns tests segons el nivell que cursàvem.

El test constava de 30 preguntes. Les 10 primeres eren de nivell 1, el més fàcil de tots; les 10 següents, de nivell 2, el mitjà; i les 10 últimes del nivell més alt.

Vam tenir una hora i quart per a completar tot el test i en acabar ens van donar esmorzar.

Va ser durant un matí i ens ho vam passar pipa.

Joan i Sergi

Cultural Class

El dijous 17 de març va tenir lloc una “Cultural Class” organitzada per l'editorial Burlington i el departament de Llengües Estrangeres de l'institut. Aquesta classe consistia que un representant de l'editorial va explicar als alumnes la cultura britànica, la geografia, la família reial i també algun aspecte sobre el menjar dels britànics.

Aquesta classe és una activitat senzilla de repàs, perquè moltes coses d'aquestes ja les sabien. És una mena de concurs, molt participatiu, en què els alumnes han d'anar responent les preguntes que se'ls plantegen, per acabar fent una mena de “Qui vol ser milionari?”.

Aquesta xarrada s'ha fet a totes les classes de 2n d'ESO del nostre centre, i s'ofereix a tots els centres que accepten la seua visita.

Aitor, Didac, Miriam i Arantxa

Sortida dels alumnes de batxillerat a la UAB

El passat 9 de març els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van fer una sortida a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ens hem apropat a alguns d'ells perquè ens expliquen una mica el que hi van trobar.

Els van ensenyar el campus, les facultats, les carreres que s'hi podien cursar, les sortides de cada carrera i, per últim, tots els serveis que hi havia allí: perruqueria, cine, botiges de roba...

Quan van arribar els van donar una volta en autobús per ensenyar-los tot el recinte. Després es separar per estudis: lletres, tecnologia i ciències. A alguns alumnes els van aclarir els dubtes i els van ajudar molt, però en canvi a d'altres no els ha servit de gaire. Un dels aspectes que els va resultar profitós va ser que els van dir totes les assignatures de cada carrera. Algun alumne també creu que els van intentar convèncer que anessin a estudiar allí.

Pel que fa a l'opinió, a alguns els va agradar molt aquesta sortida, però en canvi no els va convèncer gaire la Universitat, perquè està molt allunyada de la ciutat, tot i que com a contrapartida hi ha molts d'avantatges i serveis.

Agraïm la seua col·laboració i disponibilitat per a explicar-nos-ho tot.

Aitor, Didac, Míriam i Arantxa.

SORTIDA PCEE A MÓRA

El dimecres dia 9 de març, els alumnes d'alguns instituts de les Terres de l'Ebre, van fer una sortida a Móra d'Ebre, per a practicar diferents esports. Quan vam arribar ens van donar una motxilla amb una barreta energètica, aigua, un suc i un refresc.

Als alumnes els va agradar el que van fer. Hi havia 47 activitats diferents, però cada institut només en va realitzar nou, perquè cada centre va fer nou rotacions de vint minuts, i cinc minuts per canviar d'estació i al final de les rotacions, ens van reunir al pavelló i van fer una exhibició de balls.

Hi havia jocs coneguts, com el futbol, handbol, minigolf, jocs clàssics (bitlles,mocador, salta corda), bàdminton i jocs no tan coneguts com el futbolí gegant, en el qual els jugadors són persones, pista neta, paintball làser, pista americana, i jocs modificats com futbol vòlei, futbol tennis o rugby però asseguts al terra.

Del nostre centre hi van anar 3 professors i 48 alumnes, deu de cada curs i vuit monitors, no vam tenir cap problema amb ningú, però algun monitor/a anava una mica perdut. En general als alumnes participants no els ha semblat cansat, els ha agradat, tot i que van trobar una mica pesada l'actuació final, i els agradaria tornar-hi l'any que ve. Agraïm als alumnes que ens han facilitat informació la seva col·laboració.

Joan, Sergi, Eva, Aleix i Josep.

L'apadrinament d'alumnes, guanyador d'un Premi Federico Mayor Zaragoza

El nostre institut ha guanyat, en la categoria de centres d'ensenyament, un 2n premi Federico Mayor Zaragoza, que consta d'un diploma i una dotació econòmica. Dissabte passat, dia 12 de març, a Tortosa, se van entregar aquests guardons, que premien el tractament de la diversitat cultural com a enriquiment, i que porten el nom d'aquesta figura del món de la cultura i del desenvolupament: Federico Mayor Zaragoza (a la foto, el segon per la dreta), persona molt vinculada amb Tortosa, va ser president de la UNESCO entre el 1987 i el 1999 i és qui va lliurar el premi a Mònica Borràs, professora responsable del projecte d'apadrinament d'alumnes, i a Carme Sabater i Olga Bertomeu, directora i secretària del centre, respectivament.

Des d'aquí els/ens donem l'enhorabona per aquest reconeixement, que ens encoratja a seguir treballant per millorar la tasca docent sense oblidar que en el fons tots som persones que formem part d'una comunitat, l'educativa.

Xarrada sobre els problemes que comporta Internet

El dia 26 de gener, els Mossos d'Esquadra van venir a l'institut per informar als alumnes de 1r d'ESO i el 8 de febrer als alumnes de 2n d'ESO sobre els perills que comporta Internet. La xarrada la va fer un mosso d'esquadra que es deia Carlos Garcia Bonet.

Ens va comentar que hi han organitzacions que es dediquen a enviar virus, a modificar programes, etc. per saber el que dius o veus pel messenger o pel facebook; hi ha pàgines on poden entrar i n'hi ha d'altres que no.

Una cosa que no s'ha de fer mai és donar dades personals quan es poden fer bromes de mal gust. Ens va dir també que hi ha empreses que guanyen diners quan entres a una pàgina, i ens va advertir també de la tecnologia del mòbil i dels perills dels missatges de propaganda de la companyia.

Alguns dels alumnes als qui hem preguntat ens han dit que la xarrada no els ha agradat, perquè deien que era avorrida o bé perquè ja sabien aquestes coses. Més de la meitat ens han comentat que no faran molt de cas del que els han parlat i si en fan serà molt poc. De tota manera, cal estar alerta i tenir molta cura a l'hora d'accedir a certes pàgines o de fer públiques les nostres dades personals.

Sergi, Joan, Eva, Aleix, Josep

The Fonix 2011

4t CONCURS D'ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA
Hem parlat amb una de les professores d'anglès d'aquest centre i que ha ajudat a realitzar aquest concurs, Matilde Segovia.

1. En què consisteix el concurs The Fonix?
Consisteix en un examen d'anglès on surt vocabulari, comprensió lectora i fer redacció sobre un tema (per exemple: geografia, història o música). Aquest repte és voluntari i el seu objectiu és difondre l'ús de la llengua anglesa entre els escolars, a través d'una activitat lúdica amb finalitat didàctica i educativa. En la fase final existirà una prova oral.

2. És a nivell nacional o internacional?
És a nivell de Catalunya. Té tres fases: la primera és local, que es realitza al centre, la segona és territorial, on es celebrarà a Tarragona el dissabte 26 de març a les 12.00h del migdia. I la final, a Barcelona el dissabte 14 de maig a les 12.00h.

3. Quins premis donen?
Per als 8 concursants guanyadors absoluts del concurs, en cadascuna de les 8 categories, 8 estades a països on es parla anglès com a mínim 10 dies.
Per als segons classificats, 8 estades al English Summer Camps de Catalunya durant 2 setmanes.
Del tercer al sisè classificat de cada categoria, 32 cursos extensius a distància d'anglès.
I per a la resta de concursants classificats a la fase final, 62 lots de material escolar.

4. Quanta gent d'aquest centre hi ha participat?
Aproximadament, unes 50 persones.

5. Quins cursos hi poden participar?
Poden participar des de 5è de primària fins a 2n de batxillerat.

6. Quants concursos (d'anglès) es fan a l'any en aquest centre?
Dos, aquest i el The Big Challenge que es fa al març.

7. Es veu interès per part del alumnes?
Alguns sí...

8. Hi ha altres instituts de les terres de l'Ebre que hi hagin participat?
Un quants, però en aquest moment no vos sabria dir quins.

Moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.


Miriam Carles, Natàlia Mauri i Sílvia Torres.

XERRADA DE FERNANDO LALANA.

El dilluns 7 de Febrer va vindre l'autor Fernando Lalana a fer una xerrada als alumnes de 1r i 2n d'ESO perquè han llegit dos llibres seus, La Tuneladora i El asunto Galindo.

És un autor que escriu novel·les d'intriga. A ell les novel·les fantàstiques no li agraden. Quan tenia 14 anys va començar a escriure petits relats i als 20 anys novel·les.

Opina que la vida d'escriptor està molt bé i és molt recomanable, si et pots permetre viure només d'això. Té l'avantatge, per exemple, de poder estar a casa per si et necessiten. Si ell hagués d'elegir entre escriure i llegir, triaria llegir. Els seus beneficis són del 10% del que aconsegueix amb la venda dels llibres.

Ha guanyat 8 premis importants, quasi tots els primers anys que va començar a escriure, perquè va ser quan es va presentar a més concursos. El premi que més il·lusió li ha fet és el premi “Cervantes Chico”, que l'ha guanyat el 2010. Normalment escriu dos o tres històries alhora i per crear els personatges primer es basa en amics seus o se'ls 'inventa. Ha escrit moltes novel·les amb altres escriptors, i ha treballat amb més o menys 15 editorials. Té 106 llibres publicats i els llibres més llargs que idea li costen aproximadament 7 o 8 mesos d'escriure.

ARANTXA FERRANDO I MIRIAM GIMENO.

Les obres de la variant de l'Aldea es reprenen

Les obres de construcció de la variant de la N-340 a l’Aldea estan aturades des des del juliol de 2010. L’empresa adjudicatària, Construcciones Sánchez-Domínguez, SA, va decidir interrompre els treballs després que el Ministeri de Foment li comuniqués que no hi havia finançament per continuar el projecte dins d’aquest exercici.

L'alcalde de l'Aldea va afirmar en aquell moment: «Estic molt disgustat, l’obra avançava a bon ritme i el compromís de Foment era acabar la variant, a molt tardar, a finals de 2011». Ara, el projecte podria enllestir-se ara al 2013.

El ministeri de Foment va confirmar a principis de febrer i per escrit a l’Ajuntament de l’Aldea que reprendrà les obres de la variant. És la primera vegada des que el 31 de juliol es va paralitzar la construcció de la variant de la nacional 340 a l’Aldea que Foment s’ha dirigit al consistori per informar-lo sobre aquesta infraestructura. En la carta, el ministeri assegura que l’obra és prioritària i que enguany disposarà d’un pressupost de més de 15 milions d’euros per deixar totalment aquesta via enllestida. Amb tot, no s’especifica quan reiniciarà les obres ni quin serà el calendari d’execució. A hores d’ara està executada en un 45%.

Aitor i Dídac

Ja ha sortit la Revista CALLA

Tenim el plaer de presentar-vos el número 6 de la nostra publicació escolar, la revista CALLA. És el número que correspon al primer quadrimestre del curs 2010/11. Hi podreu trobar diferents entrevistes a alumnes, professors i altre personal implicat en el centre; enquestes sobre esports, sobre drogues, sobre la nova metodologia educativa a 1r cicle (el programa Educat 1x1, un ordinador per alumne); articles d'opinió i notícies diverses que afecten el nostre dia a dia, entre altres coses. 

Esperem que us agrade. I no cal dir que estem oberts a les vostres aportacions.

LA QUE SE AVECINA

És una sèrie de televisió molt divertida que fan totes les nits de 12h a 1.30h de la matinada en el canal de Factoria de Ficció (FDF). Tracta d'algunes famílies que viuen en una comunitat de veïns en un bloc anomenat “Mirador de Montepinar”. El bloc te cinc pisos on habiten tota mena de gent (adolescents, joves, pares, famílies, gent gran...).

PERSONATGES :
-Enrique Pastor: vicepresident de la comunitat, pare de Fran, és qui té més seny dels veïns.
-Fran: fill adolescentt d'Enrique que no se sap comportar.
-Maxi: conserge de la comunitat, es caracteritza perquè sempre es fica amb molts problemes.
-Coque: jardiner de la comunitat, es caracteritza per anar sempre fumat.
-Izascun i Mari Tere: són unes persones bastants grans, que es van escapar d'un centre de gent gran i es van fer ocupes.
-Antonio Recio: és el president de la comunitat, és la persona que està més boja de l'edifici.
-Berta: és la senyora d'Antonio Recio, és una persona molt catòlica però sempre té alguna anada de bola.
-German Palomares: és el morós de la comunitat. No saben res d'ell i no paga les quotes.
-Les llogades: Raquel i Nines són dos noies joves que només fan que tindre problemes.
-Goya: mare de Javier. Li agrada molt cuinar i sempre li fa coses a la Kuki.
-Vicente : marid de goya li agrada molt el fútbol i asta sempre mirant la tele.
-Amador: pare de una família treballa en un banc i estan bastant malament de diners .
-Kuki: dona d'Amador. És una dona bastant jove, a qui li agrada molt sortir, i té tres xiquets: Carlota, Nano i Rodrigo.
-Judit: és una noia jove que viu a l'àtic i és psicòloga.
-Sergio Arias: és un actor molt famós que fa una series de televisió.

OPINIÓ: nosaltres creiem que és una sèrie de televisió molt divertida ja que pareix de la vida quotidiana per què tracta d'un bloc de pisos on viuen famílies, joves, tota mena de gent. És una comèdia per a tots els públics ja que no surt res violent ni eròtic. Es pronuncien moltes frases diverides i són molt bons actors.
El que ens produeix més gràcia és la manera com es mouen els personatges, la gesticulació, perquè et fan morir de riure.

DOS RUBIAS DE PELO EN PECHO

Aquesta pel·lícula està dirigida per Keenen Ivory Wayans i està distribuïda per Columbia Pictures.

Direcció: Keenen Ivory Wayans.
País: USA.
Any: 2004
Duració: 97 min.
Gènere: Comedia.

La pel·lícula tracta de dos cantants que han de fer un concert. Quan van amb el cotxe amb dos policies de color, tenen un accident perquè el seu gos no para de moure's. Després els policies decideixen disfressar-se d'elles, posant-se cabell postís i pell blanca.

Mentre estan disfressats els passen moltes coses. Per exemple, que coneixen les amigues de les cantants i els fan anar de compres; també s'enfronten a les seues rivals insultant-les i ballant. La dona d'un dels policies va anar a l'hotel on estaven els policies i quan va entrar es va trobar roba interior de dona i es pensava que l'home estava amb una altra dona i es van barallar.

Al final les cantants reals van veure una revista on sortia l'actuació de les falses. Llavors, a les autèntiques, les truquen per a participar en una passarel·la de moda i les que no eren reals (els policies) també hi assisteixen per participar-hi. És llavors quan els descobreixen i els fan deixar les plaques i les pistoles. Però després els van tornar a deixar ser policies.

Arantxa i Míriam.

LAS LÁGRIMAS DE SHIVA


LAS LÁGRIMAS DE SHIVA és un llibre que segons els alumnes ha tingut molt d'èxit. Aquest llibre tracta de la història d'un noi anomenat Javier. El seu pare estava malalt de tuberculosi i va haver de marxar a casa d'uns tiets, ja que el seu pare necessitava un temps per curar-se de la malaltia. La tieta es deia Adela i el tiet Luis. Tenien quatre filles, la Rosa, la Margarita, la Violeta i Azucena. Totes tenien nom de flors.
En la casa d'ells, que es deia Villa Candelaria, viuen diferents aventures. Allí havia viscut una avantpassada seva, la Beatriz Obregón. Ells estava promesa amb Sebastian Mendoza. Ell li va regalar un collar de robins i esmeraldes però ella va conèixer un mariner anomenat El Capiran Cienfuegos amb qui es va fugar i va deixar el collaret a un compartiment secret del seu escriptori. Al deixar plantat al seu promès, tots pensaven que l'havia robat, o directament no s'expliquen que va passar amb ella.
Ella va morir feia poc a Amèrica, per una malaltia. En Javier i la Violeta sentien una estranya olor de nards, i no sabien d'on venia. Un dia Javier es va anar a dutxar i a l'espill va rebre un missatge, hi posava un nom, Amalia. Ho va parlar amb la Violeta i junts van començar una investigació per descobrir d'on venia l'olor, qui era Amalia, i el passat de Beatriz. Després de bastants intents, van descobrir que aquella olor era el perfum que sempre utilitzava Beatriz i que Amalia era la seva donzella. Amalia els va explicar que Beatriz abans de marxar li va donar el collaret i li va dir que el tornés. Ella va decidir venjar-se dels tractes que havia rebut en aquella casa i no els va tornar el collaret. Així va aconseguir que tothom es pensés que aquella família eren uns lladres.
Va aconseguir venjar-se. Quan ja els havia explicat el que havia passat, els va donar el collar. Van decidir donar-lo als titets. Ells van tenir molta sorpresa i el van anar a tornar a casa de la família Mendoza. Els Mendoza no s'ho podien creure. Els van estar molt agraïts i els ho van perdonar. Com a recompensa, el pare d'en Gabriel va deixar que el seu fill sortís amb la Rosa. Al cap d'un temps es van casar i el collaret va tornar a la família Obregón, ja que va ser el regal que li va fer Gabriel a Rosa.
Va passar l'estiu i Javier havia de tornar a casa. Després de tot no s'havia avorrit tant com pensava, i entre ell i la seva cosina Violeta va quedar alguna cosa, un sentiment especial. La seva cosina per acomiadar-se d'ell li va fer un petó.

Silvia Torres i Miriam Carles

Las Lágrimas de Shiva

És un llibre de César Mallorquí de 240 pàgines i que va publicar l'editorial Edebé. El vam llegir a Lengua Castellana el primer trimestre.

Està ambientat al 1969 i va sobre un noi d'uns quinze anys que es diu Javier que viu a Madrid. Al seu pare li troben tuberculosi i envien el seu germà a viure amb els seus oncles de Madrid i a ell amb els seus oncles de Santander. Al principi li sembla malament però més tard va trobar interessant conèixer els seus parents de Santander. Quan arriba a Santander el va a recollir a l'estació de tren el seu oncle Luis i el portar fins la seva casa, que es deia Villa Candelaria, on coneix la seva tia Adela i les seves cosines Azuzena, Violeta, Margarita i Rosa.

Durant aquell estiu, ell i la seva cosina Violeta investiguen sobre Beatriz Obregon i el collar anomenat las Lágrimas de Shiva, que es pensaven que Beatriz havia robat. Però no va resultar ser ella la culpable sinó la seva serventa. Al final de l'estiu la mare del Javier i li diu que ja pot tornar a casa perquè el seu pare ja s'ha curat totalment de la tuberculosi.

L'últim dia, abans de pujar al tren que el portava a Madrid, la seva cosina Violeta li fa un petó i es diuen l'últim adéu.

La nostra opinió és que es tracta d'un llibre interessant i bastant divertit i fàcil de llegir perquè està fet per a nois i noies de la nostra edat.

Guillem, Agustí i Àlex.

La nit que Wendy va apendre a volar

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és especialment conegut com a autor de literatura policíaca i juvenil. Ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1989). Al 2007 va crear La nit que Wendy va aprendre a volar i va merèixer l'XIè Premi Bancaixa de Literatura Juvenil.

La Wendy era Mosso d'Esquadra, una nit estava de patrulla i ella i el seu company Roger estaven parlant i van trencar la seva relació i tot seguit tenen un avís d'un robatori i un assassinat. Quan arriben allí troben un home mort a l'entrada, la Wendy persegueix una possible sospitosa i en Roger entra a la casa. A la Wendy, perseguint la nena, li passen un munt d'experiències, quan de sobte tres homes emmascarats les pugen a una furgoneta i a ella la llencen al mar lligada a una màquina. Es va poder deslligar i va agafar un cotxe i va anar a la casa on la nena li havia dit que vivia.

Mentrestant, en Roger interroga les dones de la casa, i rep una trucada de la Wendy que li deia que fes cap a una adreça, que era on estaven els lladres. La Wendy persegueix els lladres pel bloc de pisos i fan cap a una casa d'un professor i allí els detenen.

Aleix: Este llibre és bonic perquè hi ha molta acció.

Josep: M'agrada, però crec que en algunes ocasions ha estat una mica rotllo.

Eva: El llibre ha estat prou bé, perquè explica una mica com és la vida que porten els policies.

Aleix, Eva, Josep

Sergio Dalma treu el seu nou disc Via Dalma

SERGIO DALMA TREU EL SEU NOU DISC VIA DALMA

Via Dalma és el 14è treball discogràfic de Sergio Dalma, que es publica només uns mesos després de l'anterior, Trece. Gravat a Milà, sota la producció de Claudio Guidetti, el denominador comú és que són cançons populars italianes, adaptades i revisades al castellà.

Segons els seus promotors era un "disc ideal per Nadal", perquè són cançons que li recorden la seva infància quan vivia amb els seus pares. El disc va sortir a la venda el 23 de novembre de l'any passat.

Les cançons que el formen són:
Bella sin alma
Yo caminaré
Tú
El jardín prohibido
Sábado por la noche
Soy un italiano
De amor ya no se muere
Corazón gitano
Mi libre canción
Por Elisa
Pequeño gran amor
Ancora tu

L'estil de les cançons és un estil melancòlic, les cançons tracten d'amor, generalment. Té una veu que es caracteritza per un so afònic. Sergio Dalma no és el seu nom autèntic, és el seu nom artístic. El seu nom real és Josep Capdevila, però ell es va posar aquest nom perquè per a començar a triomfar i tindre més èxit cantant, ell va decidir que havia de començar cantant en castellà.

Joan i Sergi

EL ORFANATO

El orfanato és una producció cinematogràfica espanyola de l'any 2007, dirigida per J.A.Bayona. Van començar a rodar la pel·lícula el 15 de maig de 2006 a Barcelona i Astúries i la van acabar deu setmanes després. La seua duració és de 1h i 40min i és de gènere dramàtic i de suspens. Els principals actors de la pel·lícula són els següents:

Belén Rueda: Laura
Geraldine Chaplin: Aurora
Fernando Cayo: Carlos
Montserrat Carulla: Benigna
Andrés Gertrudix: Enrique
Edgar Vivar: Balabán
Roger Princep: Simón

La pel·lícula tracta sobre Laura, una dona òrfena que de menuda va passar la seua vida a un orfenat. Ja adulta decideix tornar a aquell lloc on va créixer fins que la van adoptar i decideix remodelar-lo amb la intenció de rebre a nens amb discapacitats. El decideix inaugurar en honor al seu fill, que està infectat pel virus del VIH. Un dia el fill desapareix després d'una forta baralla amb la seua mare, provocada per coses que el nen s'imagina i no són reals. Segons ell, veu un nen anomenat Simón. Aquests jocs estranys porten al perill el fill de Laura (Simón és un noi que va viure a l'orfenat amb Laura i que va morir ''ofegat'' fa anys enrere per les burles dels seus companys, que es reien del seu rostre desfigurat).

Laura tracta de trobar el seu fill i, amb la recerca, descobreix l'enverinament de tots els seus companys d'infància per part de la mare de Simón i altres coses (per mitjà de fenòmens sobrenaturals).

Al final, Laura juga el joc de “fet i amagat”, per poder trobar el seu fill. Ella troba una habitació al soterrani la qual en el passat va pertànyer a Simon. Aquí és on Laura troba el cadàver del seu fill (pel que sembla el nen va quedar atrapat pels seus amics imaginaris i va morir). Laura es va suicidar per trobar-se amb el seu fill i cuidar a Simón i els seus amics.


Natàlia Mauri i Mercè Costa.